INVITACIÓ
L’experiència del Crucificat és paradigma vital del cicle de mort i de vida que viu la persona humana constantment. Aquesta era una de les conclusions del darrer Xè Congrés de Confraries de Setmana Santa que es va celebrar a la Selva fa un mesos i que ha suposat el reconeixement de la Confraria de la Sang, a la qual aprofito per agrair i felicitar la tasca realitzada durant el Congrés i durant cada Setmana Santa.
Aquest paradigma, troba en les imatges restaurades enguany la seva expressió més complerta: la Vera Creu, el Sant Sepulcre i el Senatus.
En primer lloc, s’ha restaurat la Vera Creu, recuperant el color original amb les llagues marcades. La creu és el lloc de la mort de Jesús.
Tal instrument de tortura busca despullar la persona de llur dignitat personal, social i fins religiosa.
La creu es presenta davant nostre de moltes maneres, no cal buscar-la. La vida ens porta per situacions en les quals tastem aquesta mort espiritual, que és la creu. De res serveix
mirar a una altra banda, i per això, Jesús ens convida a acceptar-la: «Si algú vol venir amb mi, que prengui la seva creu i que em segueixi» (Mt 16,24).
El Sant Sepulcre, en canvi, és el lloc de la resurrecció. La imatge del pas, ens fa contemplar el cos del Senyor, després de ser davallat. Succeeix, però que no hi veiem la mort, sinó la nova vida, mentre ressonen les paraules de Mateu que escoltarem la Nit de Pasqua:
«No tingueu por. Sé que busqueu Jesús, el crucificat. No hi és, aquí. Ha ressuscitat» (Mt 28,5-6). El Sant Sepulcre ens empeny a veure-hi més enllà, a tenir una mirada més profunda, més espiritual, més esperançada. Si bé la creu ens ve sense buscar-la, la nova vida que ens proposa Jesús ens exigeix la nostra col·laboració. Cal que cadascú trobi els propis llocs de vida, de resurrecció, de pau. Allà on carreguem piles. I si bé és cert que l’Església ens ofereix els sagraments com el lloc de nova vida, també ho és que depèn de cadascú l’enriquir-ho amb la pròpia experiència personal de Déu.
Finalment, la restauració del Senatus ens evoca l’statu quo, la situació concreta que em toca viure, amb les circumstàncies que vivim individualment però, al mateix temps, comunitària, sigui familiar, social o religiosa. Ens recorda com el misteri de mort i vida que vivim constantment es juga en l’ara i l’aquí.
Comptant que a vegades l’haurem de canviar l’statu quo. De fet, han passat els segles i ha anat canviant, però l’experiència de la creu i l’experiència del sepulcre buit romanen
inalterats. Seguim patint i seguim trobant forces per sortir-ne.
Molt bona Setmana Santa a tots els selvatans i selvatanes.
Mn. Albert Fortuny
PROGRAMA DE SETMANA SANTA DE LA PARRÒQUIA DE SANT ANDREU APOSTOL- LA SELVA DEL CAMP
DÍPTIC-SETMANA-SANTA-2023-4 (1)