DÉU ENS ENVIA ELS PROFETES

El poble d’Israel conduit per Moisès, s’havia instal·lat al país de Canaan. Amb els anys s’anava afeblint la seva fe en el Déu que l’havia alliberat d’Egipte. Llavors Déu va enviar els profetes.

Els profetes parlaven en nom de Déu, i convidaven a confiar i esperar en les seves promeses; denunciaven les injustícies i la idiolatria i exhortaven a  retornar a la llei de Déu, a esperar el Messies. Són impulsats per l’Esperit per a obrir nous camins enmig del seu poble.

Avui dia sembla que els profetes es conservin en un racó llegendari de la història, al costat dels superherois: o bé no es considera que existeixin, o bé Déu no sembla fer-se evident en cap d’ells. Quan el Papa Francesc acusa els fabricants d’armes del món, o exigeix destruir la hipocresia eclesiàstica i acollir els més pobres i migrants, no ens ressonen potser textos del primer Isaïes, d’Amòs, o del mateix Jesús contra tals abusos? També avui, qui veritablement obri el cor a Déu, pot esdevenir profeta, veu dels qui no en tenen. Escoltar la seva voluntat no és fàcil, vol pregària i fixar-se en la realitat que vivim.

Els quatre grans profetes són: Isaïes, Jeremies, Ezequiel i Daniel.

Isaïes és un gran profeta i gran poeta, afegeix la idea de santedat de Déu i la seva condició d’amo dels pobles i d’història universal.

Isaïes anuncia la realització planera del gran designi de Déu: “El poble que va a les fosques veu una gran llum; ens has fet esclatar d’alegria” Is 9, 1-2. I tot segui en diu el perquè. L’alegria ve del fet que ha nascut un infant que serà anomenat el Príncep de la Pau; i serà de la mateixa família de David.

Quan ho va creure oportú, envià Joan, el Baptista, a anunciar la vinguda del Salvador: Jesús.

Joan vivia en el desert de Judea i batejava en el riu Jordà. Deia als qui l’anaven a trobar:

“Prepareu-vos, que ve el Salvador, Jesús.

sessio5-DÉU ENS ENVIA ELS PROFETES