
A LA MISSA DEL GALL, HEM REPRESENTAT EL CONTE: LA VISITA INESPERADA, I A L’ACABAR LA MISSA HEM FET CAGAR EL TIÓ. LA PARRÒQUIA US DESITJA UN BON ANY 2024.
LA VISITA INESPERADA
Narrador: Al meu país, perdut entre muntanyes, hi ha un poblet bonic. No fa gaire temps, al sabater del poble li va passar una cosa ben curiosa. Em podríeu dir si va ser un somni o una realitat? Un matí, mentre pregava, va rebre una bona noticia de part d’un personatge misteriós
Àngel: Joan, la teva vida és agradable a Déu. T’anuncio que avui el Senyor Jesús et visitarà
Narrador: El sabater, ple d’alegria, va començar a escombrar i endreçar la botiga. Quan va preparar el dinar en va fer una mica més. Aquell dia, pel bon sabater Joan, era un dia de festa; fins i tot es va posar el seu millor jersei.
Al cap d’una estona, va entrar a la botiga una dona que tenia molt mala fama al poble. El sabater la ve rebre i va xerrar amb ella, però pensava:
Sabater: Ai, pobre de mi! Si ara ve Jesús i em troba parlant amb aquesta dona, no el podré rebre com cal.
Narrador: No obstant, en Joan no li va donar cap pressa perquè marxés. Finalment, en Joan va tornar a quedar sol, i va continuar treballant amb il·lusió, esperant el moment desitjat. La seva imaginació volava, i anava pensant com seria Jesús:
Sabater: Potser serà com la imatge que presideix la meva pregària, o potser s’assemblarà a la de la Parròquia?
Narrador:Mentre pensava això, no se’n va adonar que havien entrat uns nous visitants:
Visitant: Bon dia, Joan.
Sabater:Ai, quin ensurt! Pensava que eres… una altra persona. Veig que portes el teu fill; que prim que està! Passeu, passeu.
– Té noi, una poma. A tu et farà més profit que a mi.
Nen: Gràcies, senyor Joan. Mira, mama, una poma!
Aquell dia el nen i la seva mare van sortir de casa del sabater amb dos parells de sabates noves.
Narrador:El noi i la mare s’allunyaren de la casa del sabater, i aquest es tornà a quedar sol, esperant la visita anunciada.
De sobte, la porta de la botiga es va obrir amb un gran terrabastall, i va aparèixer un home més ple de vi que de seny.
Visitant 2.- No tens un got d’aiguardent, germà? Fa tants dies que bec vi, que ara tinc set d’aigua… ardent! Ja, ja , ja.
Sabater:Vine, vine, germà, seu aquí. Tinc una gerra d’aigua fresca i un dinar que compartirem. Apa, vine.
Narrador: El sabater i l’home van compartir el dinar i van xerrar i riure una bona estona. El borratxo va sortir d’aquella casa amb una mica més d’ànims i ganes de viure.
Van passar les hores, es va fer fosc, i en Joan ja no va tenir més visites aquell dia.
El sabater havia de tancar la botiga i Jesús no havia vingut.
Arribà l’hora de la pregària de la nit; en Joan va dir, tristament:
Sabater: Senyor, com és que no has vingut? Jo t’esperava.
Narrador: Quina alegria tan gran va tenir el sabater quan va sentir una veu que li deia:
Jesús: Joan, t’he visitat cada vegada que algú ha trucat a la teva porta.
Si acolliu a qualsevol d’aquests germans meus, per petit que sigui, m’acolliu a mi.
Jesús ha vingut al món perquè ens estimem.
NADAL ÉS AMOR.